Entitats i tradicions culturals a Santa Susanna

Esbart dansaire de Santa Susanna
L’esbart dansaire té les seves arrels a la dècada de 1950, quan un grup de joves d’un petit poble de Catalunya va decidir representar les danses pròpies de la seva terra a totes les festes que es feien al poble i als voltants. Actualment compta amb dos grups de dansaires: un de veterans i un altre d’infantil. La finalitat de l’esbart és interpretar danses tradicionals d’arreu de Catalunya, des de les zones d’alta muntanya fins a danses relacionades amb la marina i l’activitat pesquera, amb la verema o danses més cerimonioses, però mantenint sempre la més pura fidelitat envers el ball i el vestuari original. Una altra de les seves il·lustracions va ser recuperar el contrapàs de Santa Susanna, l'únic ball originari d’aquest poble.

Els gegants de Santa Susanna
En Sidru i la Susanna són els gegants de Santa Susanna. Van néixer fruit de l’esforç de l’esbart dansaire de la localitat. Són un símbol que recorda la història del poble i la seva identitat. En Sidru pesa trenta quilos i fa uns tres metres i mig d’alçada i a la Susanna en pesa vint-i-vuit i fa uns deu centímetres menys que la seva parella.
Es van presentar al poble i es van batejar amb els noms amb els quals es coneixen el 26 de juliol de 1998, coincidint amb l'acte d'inauguració de les dues noves campanes de l'església parroquial. Des d'aquell dia, per tots els pobles on van representen un jove llenyataire dels boscos de Santa Susanna i una jove pubilla del pla que es van enamorar un 11 d'agost de fa molt anys. La coneixença, amb les paraules dels seus propis pares de l'esbart, va resultar ser així: "Vet aquí que, fa molts anys, en el nostre poble hi vivien en Sidru i la Susanna. En Sidru vivia i treballava a bosc. Era un noi alt i ben plantat, fort i valent, a qui no l'espantava la feina. S'aixecava cada dia a trenc d'alba, per fer llenya i carbó a bosc. Però li va arribar aquella edat en què sospirava per trobar una noia. Així que en Sidru, un matí d'agost, es va posar el vestit més nou i va baixar fins al poble, on hi feien festa grossa. De seguit va veure la Susanna, la pubilla d'un mas del pla, envoltat dels camps que la seva família treballava des de feia moltes generacions. Ella era alta, ben plantada com ell, i amb un somriure i una cabellera rossa que li van fer saltar el cor. A l'ofici va seure al seu costat, li va oferir ballar amb ell la primera sardana i al ball de tarda ja no es varen separar ni un moment. Al cap de l'any es varen casar i va haver-hi un gran convit al mas del pla. La seva llar es va omplir aviat de mainada, fent-lo viu, alegre i lloc de reunió de molts parents i amics."

La Gracieta
Prova d'aquest amor va ser el naixement de la gegantona que un any després, a la Festa Major de 1999, es va batejar amb el nom de Gracieta, recordant així una de les ermites de Santa Susanna, la Mare de Déu de Gràcia.

Els capgrossos i els grallers
Els gegants van seguits al llarg dels carrers dels pobles de Catalunya per alguns dels dotze capgrossos que s'estrenaren també aquell juliol de 1998. I tot junts animen aquells que segueixen atents el recorregut amb la música dels grallers. Actualment, la colla gegantera compta amb una trentena de components i vuit d'ells formen la colla de grallers (sis gralles, un tabal i un bombo).

Associació d’Amics de la Sardana Santa Susanna
L’Associació d’Amics de la Sardana es va constituir el 23 d’abril de 2005. Organitzen audicions i ballades de sardana durant tot l’any.